Els Swart són una família sud-africana blanca propietaris d’una granja als afores de Pretòria. La família es va retrobant al llarg dels anys en diferents vetlles. La generació més jove, l'Anton i l'Amor, detesten tot el que representa la seva família, sobretot la promesa incomplerta a la dona negra que va treballar per a ells tota la vida. Després d'anys de servei, a la Salomé se li va prometre una casa pròpia, una terra pròpia...

Josep Trullàs decideix allistar-se voluntari a defensar la República, deixant a Terrassa la família i un futur prometedor. La seva és la història de la derrota de l'exèrcit republicà, que viurà en primera persona a cada batalla, a cada front. Des de l'Aragó, passant per la batalla de l'Ebre, fins a les platges de Sant Cebrià, i una dura i llarga postguerra que es convertirà en un infern encara més cruel que la pròpia guerra.

Elizabeth Zott és mare soltera i reticent estrella del programa de cuina de televisió més seguit dels Estats Units. L'enfocament inusual de l'Elizabeth per cuinar, combinar una cullerada d'àcid acètic amb una mica de clorur de sodi, és revolucionari. Tot i això, a mesura que el seu èxit augmenta ho fan també els seus enemics, perquè l'Elizabeth no només està ensenyant les dones a cuinar sinó també desafiant-les a alterar l'ordre establert.

La Blanca va ser una remeiera, llevadora i guaridora que va viure a Vila Maior al segle XIV. Perseguida per bruixa i metzinera, va cercar refugi al castell de Montsoriu, propietat d’una de les nissagues més poderoses del Principat. Allà va conèixer Bernat II, el vescomte de Cabrera, que va arribar a ser el primer conseller del rei de la Corona d’Aragó, Pere III.

Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que l’han condemnat a una pena tant dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d’Anglaterra. L’autor d’aquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de l’Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil·lenni. Ha practicat tots els vicis i s’ha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països.

Joan Tarragó va escriure, pocs anys abans de morir, les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort. Més de quaranta anys després, Llibert s’afegeix al pare amb la seva sensibilitat.

A Valldigna, a finals del segle XIV, el jove fra Nicolau ha sigut nomenat membre de ple dret de l'orde del Císter. Des de la seua nova condició, contempla amb sotsobra les novetats que es produeixen al seu voltant. Els vassalls musulmans clamen contra els impostos i exigeixen els seus drets. La convivència entre sarraïns i cristians es complica amb reunions i trobades furtives. Tot fa pensar en una revolta imminent, o en una repressió sense escrúpols ni pal·liatius.

Un foraster arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L’home, confús, vol ajudar-la, però ella l’envia a escoltar les pedres. Aquest és un llibre fet de veus antigues, d’històries que retrunyen pels carrers desballestats del que en altre temps va ser un poble ple de vida. Són els anhels dels que hi van viure, els seus desitjos i les seves pors, ressonant com ecos fantasmals al llarg dels segles.

Els Protectors del Secret, el Maiol, el Pere i el Vicenç, el van salvaguardar, impedint així que l’exèrcit de Napoleó el pogués trobar, i van continuar vetllant per la seva seguretat. Anys més tard, i tenint com a escenari el balneari de La Puda de Montserrat, les aventures continuen de la mà dels seus successors, que ens endinsaran en tot un panorama d’assassinats, misteris, intrigues i també amor.