Et serà útil per:
Vols afegir-hi algun recurs? Gràcies per fer-nos-el arribar.
La intel·ligència artificial (IA) és una branca a cavall de la informàtica, les matemàtiques i l'estadística que treballa en el desenvolupament de màquines amb capacitat de simular conductes humanes, com ara el raonament, l’aprenentatge, el processament i la interpretació d’estímuls sensorials.
Els investigadors en IA han adaptat tècniques de cerca i l’optimització matemàtica, la lògica formal, les xarxes neuronals artificials i mètodes basats en estadístiques, recerca operativa i economia. A més, la IA també es nodreix de camps com la psicologia, la lingüística, la filosofia, la neurociència i altres disciplines.
Definició basada en:
Termcat i
RUSSELL, Stuart J., NORVIG, Peter. i CORCHADO, Juan Manuel, 2004. Inteligencia artificial : un enfoque moderno. 2a ed. Madrid : Pearson Educación. ISBN 84-205-4003-X. Disponible a Ingebook.
|
Tot i que no hi ha una data exacta d'inici del desenvolupament de la IA, es considera que va ser l'estiu de 1956 a la Convenció de Dartmouth (Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence) on John McCarthy, un professor associat al departament de matemàtiques del Dartmouth College, va triar el terme d'Intel·ligència artificial per a referir-se a un camp d'activitat. Anys abans (1948), però, l'Alan Turing ja havia publicat un article titulat Intelligent machinery on parlava de la possibilitat que les 'màquines' aprenguessin de l'experiència. A la dècada dels 60 del s. XX investigadors de MIT van crear ELIZA un primer programa informàtic de processament del llenguatge natural creat per explorar la comunicació entre humans i màquines. ELIZA es considera el primer xatbot de la història. Això va provocar que DARPA (agència d'investigació creada pel Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica) invertís gran quantitat de diners en el finançament de projectes relacionats amb la IA. Als anys 80 les investigacions van fer un canvi de rumb ja que els experts van assumir que encara no tenien la capacitat de simular tots els processos d'un cervell humà i els projectes es van centrar en aspectes concrets de la IA: reconeixements de veu, visió per ordinador, processament del llenguatge natural, etc. Malauradament, els resultats no van ser tan bons com s'esperava i a partir dels anys 90 els fons de recerca van minvar considerablement i els investigadors van dedicar els seus esforços a objectius més petits i assequibles. Ja al s. XXI la IA va tornar a generar interès, especialment a partir de l'any 2011 quan Watson, un sistema IA creat per IBM, va guanyar el concurs Jeopardy! (un concurs de preguntes i respostes, tipus trivial, que s'emet als Estats Units d'Amèrica) enfrontant-se als millors concursants. Poc després, l'any 2017, vuit científics de Google, publiquen l'article Attention Is All You Need, considerat per alguns com un document fundacional de la intel·ligència artificial moderna, ja que amplia l'arquitectura de l'aprenentatge profund amb els coneguts com a transformadors, que es van convertir en l'arquitectura principal dels grans models de llenguatge i que, juntament amb l'Aprenentatge Automàtic o Machine Learning han estat considerats els motors reals del desenvolupament de la IA des dels anys 90. Finalment, el 30 de novembre de 2022, OpenAI va llançar al públic ChatGPT, un bot conversacional d'intel·ligència artificial que al cap d'una setmana ja comptava amb més d'1 milió d'usuaris. Des d'aquest moment l'evolució de les eines d'IA adreçades al públic general ha estat imparable: Gemini, Perplexity, Leonardo, etc. |
La Intel·ligència artificial generativa (IA generativa) és una branca de la IA que es basa en models capaços de generar noves dades en lloc de simplement processar-les per mitjà de xarxes neuronals i entrenament que li permeten aprendre patrons i crear contingut nou i original.
Des del llançament de ChatGPT a finals del 2022 la IA Generativa ja forma part de molts dels àmbits del nostre dia a dia; algunes de les aplicacions més comunes són: