Et serà útil per:
Vols afegir-hi algun recurs? Gràcies per fer-nos-el arribar.
La desinformació es defineix com l'acció per la qual un emissor proporciona intencionadament informacions falses, parcials o tendencioses per crear un estat d'opinió determinat en els receptors. Està motivada per tres factors: obtenir benefici econòmic, aconseguir influència política o perjudicar a algú.
Definició basada en: Termcat
La desinformació és un fenomen complex que es manifesta de moltes maneres, incloent-hi notícies completament inventades, mitges veritats que confonen la realitat, i la manipulació d'informació fora de context amb intencions enganyoses. A més, amb l'avenç de la tecnologia, han emergit eines com els deep fakes o hipertrucatges, que permeten crear vídeos i àudios manipulats amb intel·ligència artificial que semblen totalment reals. Això, sumat a pràctiques com la pseudociència, el frau científic i la publicitat enganyosa, contribueix a la proliferació de dades falses que poden influir negativament en l'opinió pública i en decisions socials clau.
L'objectiu de la desinformació és, sovint, manipular, crear confusió i fomentar divisions dins la societat. Aquestes pràctiques poden tenir motivacions econòmiques, ideològiques o simplement buscar desestabilitzar, i les xarxes socials hi juguen un paper central. Els algoritmes, dissenyats per captivar l'atenció, tendeixen a prioritzar continguts emocionals o controvertits, cosa que facilita la difusió de mentides o afirmacions enganyoses a gran escala. A nivell més ampli, la desinformació pot interferir en processos democràtics, influir en la salut pública i alterar el benestar de les comunitat.
Pel que fa a les arrels de les fake news, un exemple històric sovint es considera com la primera gran mentida difosa per mitjans de comunicació. Al segle I aC, l'emperador romà Octavi August va emprar propaganda contra Marc Antoni, acusant-lo de traïció i d'estar sota la influència de Cleopatra per desacreditar-lo davant els romans. Aquesta campanya, encara que arcaica, es podria considerar una forma antiga de desinformació utilitzada amb finalitats polítiques. Un altre cas destacable és el del “Gran Engany de la Lluna” del 1835: el diari New York Sun va publicar sis articles sobre un suposat descobriment de vida a la lluna, basant-se falsament en les observacions de Sir John Herschel, un astrònom britànic; aquesta història es va difondre àmpliament i es considera la primera fake new de l'època moderna, demostrant com els mitjans poden amplificar notícies falses fins a nivells massius.
Avui, la lluita contra la desinformació requereix fomentar l'educació mediàtica, contrastar fonts i assumir una actitud crítica envers el que consumim.
Segons www.worldometers.info aquesta és la quantitat d'informació i dispositius que es generen un dia qualsevol arreu del món.
Dades enregistrades el 26/03/2025 a les 16:30 h.
