Guies: Desinformació i fake news: Tipus de desinformació

Tipus de desinformació

La desinformació no és un fenomen únic, existeixen diferents tipus de desinformació cadascun amb les seves característiques i objectius específics.

Pescaclics

Contingut web habitualment exagerat o distorsionat, dissenyat per atreure l'atenció del lector i aconseguir que faci clic (clickbait) en un enllaç habitualment amb objectius publicitaris.

Els titulars pescaclics utilitzen tècniques com la sorpresa, la curiositat o la promesa de revelacions impactants però acostumen a ser enganyosos o poc clars sobre el contingut real contribuint a crear desconfiança cap els mitjans de comunicació.

Exemple: Notícia on es dona a entendre que les biblioteques públiques estan finançades per govern estrangers, en aquest cas d'Estats Units. En realitat es tracta d'un programa específic educatiu i cultural de la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra de Barcelona, molt allunyat del que es suggereix al titular.

Contingut manipulat

També conegut com a deepfake o hipertrucatge, fa referència al contingut, especialment imatges i vídeos, modificat o manipulat deliberadament per enganyar o oferir una visió esbiaixada d'un fet o una persona.

Actualment amb l'ús de tècniques d''intel·ligència artificial és molt fàcil crear fotografies i vídeos de gran realisme amb l'objectiu de manipular l'opinió pública per exemple amb finalitats polítiques.

Exemple: L'any 2019 una fotografia de Greta Thunberg acompanyada de George Soros va ser utilizada per a qüestionar les motivacions reals de la lluita contra el canvi climàtic de l'activista. Es tractava d'un muntatge a partir d'una imatge real de Thunberg amb l'exvicepresident americà Al Gore.

Context fals

Aquesta pràctica consisteix en presentar una imatge, informació o altre tipus de contingut verídic en un context totalment fora del seu origen amb l'objectiu de distorsionar el seu significat original i crear una percepció errònia en el públic.

El context fals és utilitzat per a crear confusió, enganyar l'audiència o manipular les seves emocions.

Exemple: A través de les xarxes socials s'ha difós recentment un vídeo amb imatges d'aldarulls davant l'ambaixada d'Israel a Turquia reclamant la dimissió del president Erdogan. Es tracta d'unes imatges totalment descontextualitzades ja que en realitat corresponen a una altra protesta de l'any 2023.

Contingut enganyós

Informació que es presenta de manera intencionada per a manipular, distorsionar o ocultar la veritat amb l'objectiu de confondre o enganyar les persones habitualment amb finalitats polítiques, comercials o socials.

Pot assumir diverses formes com la distorsió de dades, la manipulació de la realitat, l'alteració d'imatges o bé, la creació de vídeos amb la finalitat que els lectors arribin a conclusions equivocades o que es reforcin els prejudicis existents.

Exemple: Un tuit que es va fer viral sobre la normativa espanyola que imposa multes per tenir gallines sense registrar. Malgrat que el titular és correcte, la informació no és del tot certa ja que la normativa és vigent des de fa anys i es pot vincular a les teories de la conspiració de l'Agenda 2023.

Contingut impostor

Contingut creat amb la intenció d'enganyar al públic fent creure que prové d'una font legítima o autoritzada quan en realitzat no és així.

Pot adoptar diferents formes per aconseguir el seu objectiu però acostuma a imitar o copiar l'estil, el disseny o el nom d'una persona pública o font oficial o bé, a crear webs o perfils a les xarxes socials que imiten mitjans de comunicació reconeguts o institucions acreditades.

Exemple: L'Agència Tributària alerta periòdicament sobre casos de suplantació de la seva identitat través de correus electrònics o missatges SMS que imiten la imatge de l'entitat sol·licitant informació econòmica o personal a les víctimes.

Sàtira o paròdia

Contingut amb to irònic o sarcàstic sobre temes o esdeveniments actuals que es difon ràpidament a través de les xarxes socials. Tot i que no sempre té intenció d'enganyar, al convertir-se en viral pot perdre el to humorístic i el seu impacte arribar a ser negatiu minimitzant la credibilitat d'una persona o idea.

Aquesta tècnica s'aprofita del fet que les persones sovint baixen la guàrdia davant d'informacions amb to humorístic sense adonar-se que darrera hi poden haver missatges enganyosos o manipuladors que es comparteixen sense qüestionar-se.

Exemple: Portada falsa de la revista Time on Vladímir Putin apareix amb el característic bigoti de Hitler i que es va fer viral després de la invasió russa d'Ucraïna. L'autor del muntatge va declarar que ho va fer per transmetre l'estat anímic de la població, equiparant l'estratègia de Putin i la de Hitler.

Destaquem