Skip to Main Content

Desinformació i fake news: Eines de verificació

Com identificar notícies falses

És fonamental conèixer l'entitat que hi ha darrere de cada web de verificació, ja que, com qualsevol font d’informació, poden tenir els seus propis criteris i enfocaments. Contrastar diverses fonts i mantenir un esperit crític és clau per a una informació més completa i objectiva.

  • Learn to check: Projecte educatiu dedicat a combatre la desinformació mitjançant la formació en verificació digital i pensament crític. Ofereixen materials didàctics, tallers per a joves, famílies i docents, així com recursos en format vídeo, jocs i guies didàctiques.
     
  • Maldita.es: És una organització independent de verificació de fets a Espanya que utilitza el fact-checking, el periodisme de dades, l'alfabetització mediàtica i la tecnologia per combatre la desinformació. 
     
  • Verificat: És la primera plataforma de verificació de fets a Catalunya, reconeguda per la International Fact-Checking Network i l'Observatori Europeu de Mitjans Digitals. 
     
  • Newtral: Mitjà de comunicació espanyol dedicat a la verificació de fets i a la producció de programes de televisió. Treballa verificant informacions que circulen a internet, especialment a les xarxes socials, i és membre de la International Fact-Checking Network. 
     
  • Science Media Hub: L'European Science-Media Hub i els periodistes científics ofereixen als ciutadans europeus informació creïble de fonts verificades.
     
  • Efeverifica: Aquest servei de l'agència EFE ofereix informació útil davant de les falsedats en espanyol, al mar a través de missatges, vídeos, fotografies o declaracions.
     
  • VerificaRTVE: és una iniciativa de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) dedicada a la verificació de fets i la lluita contra la desinformació.
  • Google Fact Check Explorer: És una eina de cerca que permet als usuaris trobar articles de verificació de fets publicats per diverses organitzacions de fact-checking a tot el món.
     
  • Snopes: És una font de referència a Internet per a la investigació de llegendes urbanes, mites, rumors i informació errònia d’àmbit internacional. 
     
  • Bellingcat: Col·lectiu d’investigació que utilitza eines obertes i dades públiques per verificar esdeveniments.
     
  • Maldito Bulo: És una extensió per als navegadors Google Chrome i Mozilla Firefox que ajuda a detectar notícies falses mentre navegues per internet. 
     
  • Wayback Machine (Internet Archive): Permet veure versions antigues de pàgines web per comprovar com ha canviat la informació al llarg del temps.
     
  • Whois: Eina per verificar qui és el propietari d’un domini web, útil per identificar fonts poc fiables.
     
  • ClaimBuster: Utilitza IA per identificar afirmacions que necessiten verificació en textos o discursos.
  • Google Reverse Image Search: Permet buscar imatges similars a Internet per verificar si una imatge ha estat utilitzada anteriorment o si ha estat manipulada.
     
  • TinEye: Portal especialitzat en la cerca inversa d’imatges, permet trobar on apareix una imatge en línia.
     
  • InVID Verification Plugin: Eina especialitzada en la verificació de vídeos, permet extreure fotogrames clau i analitzar metadades per comprovar l'autenticitat dels vídeos.
     
  • Forensically: Ofereix eines d’anàlisi d’imatges per detectar manipulacions, com ara clonacions o alteracions de colors, ajudant a identificar possibles edicions en les imatges.
     
  • Amnesty International’s YouTube DataViewer: Analitza vídeos de YouTube per extreure metadades i verificar-ne l’autenticitat, facilitant la comprovació de la data de pujada i altres detalls rellevants.

Nereida Carrillo proposa al seu llibre Fake over una sèrie de mètodes per identificar fake news.

Per una banda el mètode Pantera, ideat pel projecte Learn to Check, recomana identificar:

  • Procedència de la informació, inclou fonts?
  • Autoria: quin tipus de mitjà ho publica?
  • Novetat: és una informació nova o antiga?
  • To: informatiu, broma o divulgatiu. Llenguatge emocional: desperta por o esperança? Si inclou faltes d'ortografia o de lèxic també és una red flag.
  • Evidències: aporta dades i proves.
  • Rèplica: busca opinions sobre el tema en fòrums i altres webs. 
  • Ampliar: busca informació més àmpliament sobre el tema si encara no estàs convençut.

Mètode Pantera de Learn to Check

Font de la imatge: Carrillo Pérez, N. Fake over. A. Montt (il·lustrador). Barcelona: Flamboyant, 2022, p. 66.

 

Per la seva banda, First Draft, proposa analitzar els aspectes que parteixen de la paraula SHEEP abans de compartir una informació a les xarxes:

  • Source (Font): buscar les fonts d'informació.
  • History (Història): analitzar la intenció.
  • Evidence (Evidència): hi ha probes?
  • Emotion (Emoció): l'ús del llenguatge, és sensacionalista?
  • Pictures (Imatges): amb la intenció de captar la nostra atenció.

Mètode Sheep de First Draft

Font de la imatge: Carrillo Pérez, N. Fake over. A. Montt (il·lustrador). Barcelona: Flamboyant, 2022, p. 70.

Fonts d'informació a la Biblioteca

Llibres

Amb l'opció "Localitzar" t'indica el prestatge on el pots trobar.

Articles

De revista acadèmica, disponibles electrònicament. 

Llibres d'altres universitats catalanes

Llibres d'altres universitats catalanes

Si no trobes el document a la UPC, pots seleccionar l'opció "CCUC / PUC" que trobaràs al desplegable de la caixa de cerca bàsica i sol·licitar-lo sense cost mitjançant el Préstec de documents d'altres universitats catalanes (PUC).

Treballs acadèmics

Treballs de fi de màster o grau, presentats a la UPC.

 

Pòdcast