Skip to Main Content

Desinformació i fake news: Desinformació en la ciència

Desinformació en la ciència

La desinformació en l'àmbit científic és un greu problema amb implicacions ètiques i conseqüències socials, econòmiques, sanitàries, etc.

Podem distingir dues formes de desinformació que afecten la ciència:

  • Les pseudociències
  • Males pràctiques científiques degudes a: Interessos econòmics, polítics, corporatius o personals

Pseudociència

El terme pseudociència engloba afirmacions, creences o accions que, tot i presentar-se com a científiques i basades en fets, no s'ajusten al mètode científic.

Alguns exemples de pseudociència són el terraplanisme, el creacionisme, la parapsicologia, o les teràpies curatives sense base científica com l'homeopatia o el biomagnetisme.

La pseudociència no és ciència, però sovint es presenta sota una falsa "aparença científica"

 

Les pseudociències sovint es difonen a través de: 

  • Notícies sensacionalistes de les quals els mitjans de comunicació generalistes i les xarxes socials es fan ressò.
  • Revistes en les que habitualment s'ha de pagar per publicar, que publiquen articles sense revisió d'experts, i no vetllen per la qualitat, la legitimitat, la veracitat o l'ètica de dels continguts. Són les anomenades revistes depredadores o predatory journals. 
  • Revistes finançades per grups d'opinió vinculats a la pseudociència, en el que els membres comités editorials també estan vinculats a aquests moviments. 

Algunes de les característiques de la pseudociència:

Característiques de la pseudociència

La desinformació a la publicació científica

El progrés de la ciència implica que la metodologia de la investigació ha de basar-se en l'objectivitat i el rigor propis del mètode científic.

Els processos de revisió per experts de les revistes acadèmiques estan pensats per detectar i corregir errades, tot garantint que la investigació publicada s'ajusta als principis de la integritat de la recerca.

Tot i així, hi ha casos en que, excepcionalment, es demostra l'ús deliberat de males pràctiques en articles científics publicats. Els motius poden ser  interessos econòmics, comercials, ideològics o personals. Un cop descobert el frau, aquests treballs són retractats (es nega públicament la seva validesa científica), d'acord amb les regulacions del Committee on Publication Ethics (COPE).

 

 Les principals males pràctiques amb les que la desinformació es pot arribar a escampar a través de les revistes científiques:

Manca de revisió per experts o revisió deficient


La revisió per experts (peer review), és el procés de revisió que passen els articles científics quan són enviats a una revista o un congrés per a la seva publicació.

L'absència de revisió per experts de qualitat, pot comprometre la integritat i veracitat de la recerca publicada.

Exemple: Una editorial va retractar més de vuitanta articles d'una revista en que la revisió per experts va ser manipulada, els revisors eren falsos i s'enviaven als autors informes de revisió inadequats.

Dades falses


Les dades de recerca han de ser reals. No es poden alterar ni manipular per tal de arribar a unes conclusions determinades.

Exemple: Aquest article va ser retractat en detectar que es basava en les mateixes dades de que un article anterior, en el que suposadament s'havia fet servir un altre grup de pacients.

Confusió de correlació amb causalitat

 

La correlació entre variables no necessàriament implica causalitat. La presentació de conclusions en la que s'informa de relació causa - efecte basades en simples correlacions són freqüents en titulars als mitjans generalistes.

Cal llegir l'estudi per comprovar com es verifica la relació de causalitat.

Exemple: Un article que associava l'índex de massa corporal a la deshonestedat, va ser retractat després d'una revisió d'experts independents.

 

Mostres petites o poc significatives

 

La mida i la composició d'una mostra a analitzar és un aspecte essencial dins el disseny d'un projecte d'investigació.

Una metodologia inadequada en la determinació de la mostra a analitzar conduirà a errors o biaixos als resultats.

Exemple: Aquest article es va retractar quan, després de revisar els conjunts de dades, es va comprovar que els resultats es basaven en mostres molt reduïdes.

Selecció esbiaixada

 

També anomenada cherry picking o fal·làcia de proves, és una mala pràctica, en la qual també es basen moltes pseudociències.

Consisteix a seleccionar  deliberadament  mostres, dades, resultats o referències d'estudis previs de forma parcial i esbiaixada, tot ignorant la resta, amb la intenció de donar suport a un posicionament, opinió o creença, o bé, demostrar unes conclusions de forma fraudulenta.

Exemple: Un article de 2012 en el que es plantejava la hipòtesi de que la pigmentació de la pell en els humans pogués estar relacionada amb el nivell d'agressivitat, va ser retractat en demostrar-se que els autors havien tergiversat l'estat de l'art incloent-hi referències no rellevants i obviant autors i referències fonamentals.

 

Conclusions poc fonamentades

 

Els articles que arriben a conclusions basades en especulacions o creences no recolzades en dades i fets aportats, habitualment són refusats al procés de revisió per experts.

Exemple: Un article publicat al 1990 conclou que el feminisme és causant d'un augment de frau per parts dels alumnes a l'escola, de danys psicològics en infants i de decadència general a la societat. 30 anys més tard l'article va ser retractat per l'editorial.

 

Conflictes d'interessos

 

Els codis ètics de la publicació científica requereixen que tant el finançament com qualsevol relació dels investigadors en relació amb el camp investigat es facin públics a l'article.

Un conflicte d'interessos obviat de forma deliberada podria amagar deficiències i biaixos en el disseny, la metodologia o la interpretació dels resultats de la recerca.

Exemple:  Un estudi sobre persones diabètiques que havien passat de fumar tabac a cigarretes elèctriques, no indicava la relació dels seus autors amb una fundació finançada per una empresa tabaquera. Un cop descoberta la vinculació dels autors l'article va ser retractat.

 

Un cas greu de frau científic

Un article publicat a The Lancet l'any1998 (retractat al 2010) relacionava l'origen de l'autisme amb l'administració de la vacuna triple vírica entre els infants.

‘A timeline of the Wakefield retraction’ (2010) Nature Medicine, 16(3), pp. 248–248. doi:10.1038/nm0310-248b.

Després de diverses investigacions es va poder determinar que el treball contenia dades falses, dades alterades deliberadament i biaix en la tria de la mostra, a més d'altres pràctiques no ètiques.

A timeline of the Wakefield retraction’ (2010) Nature Medicine, 16(3), pp. 248–248. doi:10.1038/nm0310-248b.

Wikipedia contributors. (2025, March 15). Lancet MMR autism fraud. In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 07:41, March 28, 2025, from https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Lancet_MMR_autism_fraud&oldid=1280635361

Ètica i recerca a la UPC

Codi d'integritat de la recerca a la UPC

Ètica i integritat de la recerca a la UPC

El Comité d'Ètica de la UPC és l'òrgan consultiu de la comunitat universitària, en matèria d’ètica, en relació a àmbits com la recerca, la innovació, la transferència de coneixement a la societat, i la docència.

La recerca a la UPC es regeix per dos codis en matèria d'ètica i integritat: 

Guia bàsica per identificar la mala ciència

A Rough Guide to Spotting Bad Science

© 2023 Andy Brunning / Compound Interest

Encuesta de desinformación científica en España (FECYT)

Alguns recursos

Retraction Watch

Retraction Watch

La retractació és el procés pel qual s'indica que un article científic no s'hauria d'haver publicat i que les seves dades i conclusions no s'han d'utilitzar com a base per a recerques posteriors.

Retraction Watch és un bloc que informa sobre les retractacions d'articles científics. A través de la The Retraction Watch Database és possible cercar aquests articles per diferents criteris.

 

RetractBASE

RetractBASE

Base de dades creada per l'instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Inclou enllaços a publicacions retractades entre 2000 i 2024 així com les seves notes de retractació.

A-Z bases de dades